El comte del Grill
NARRADOR:
Una vegada era un grill més bonic que trenta mil milions, totes les seves cançons eren sempre que era ric.
Quan tenia por dels gossos i també de la quitxalla s'amagava per la palla o per sota dels terrossos.
Si sentia soroll, tenia por dels xicots, en donava quatre bots i s'amagava al rostoll.
Els xicots tan estrafets el perseguien sens deixar-lo, fins sota una llosa posar-lo, per poguer-ne caçar ocells.
I ell veient-se tan perseguit i sense poder assossegar, escapar-se procurà al punt d'una mitja nit.
Passà boscos i muntanyes i després parà prop d'un camí, i de cansat es va adormir en unes terres molt estranyes.
El terreny que us dic jo, poca gent hi habitava, solament s’hi passejava un formós i gros lleó.
Com a rei dels animals anava tot entonat, passejant-se amb majestat per aquells endurrials.
Sens pensar el que és perill allí bramà una micota, i tot seguit posà la pota al damunt mateix del grill.
Llavors el grill digué:
GRILL:
Mestre! que no hi veieu?
NARRADOR:
Es separà una mica el lleó, i el grill que saltà de por, s’amagà sota una roca. El lleó vinga mirar per veure qui l’hi parlava i veient que no el trobava tornà pronte a bramar. El grill com aquell que demana "socorro" de un bot li pujà al morro.
GRILL:
-Vos a mi m’heu trepitjat i jo a vos no us he fet res, pocs romanços vull saber perquè m’heu esgarronat.
NARRADOR:
I contestà el lleó:
LLEÓ:
-Surt d’aquí petarrell, que no veus que no fas bulto! Jo sóc el rei dels animals, i tots m’heu de creure a mi i et vull aplicar la llei, que per força heu de complir.
GRILL:
-Tu que ets rei dels animals ,quant més grossos sou mes alts i més bons per portar carga.
LLEÓ:
- Que farem si ens barallem? que no veieu que d’una xuclada a tos vosaltres us mengem.
NARRADOR:
I el grill replicà:
GRILL:
Tal volta que tu ets el rei dels animals grossos, tinc gent per rompre’t els ossos i et vull aplicar la llei.
NARRADOR:
El grill que pujà dalt d’un espàrrec i digué:
GRILL:
-Lleó covard! demà tornarem aquí i amb tots els teus pallassos ens aixafarem els nassos. Apa noi ja pots fugir!
NARRADOR:
El grill que es posà a cantar molt alegre i tot content i en aquell mateix moment a tots els seus va cridar.
Van acudir mosques d’ase, conills i ratolins, rates espinyades i mosquits que porten ales i tres o quatre mil més. Tots de la mateixa raça.
El grill que sel's posà a dir tot el que havien pensat amb aquell lleó malvat i tots li van dir que si.
El dia següent d'això , els més grossos animals van tenir reunió. Com a presumit i curro n´hi havia un gat mesquer, junt amb un gos predigué, un tigre, un bou i un burro, una cabra, una guineu, un llop i també un moltó, un porc tocino bacó i dels altres nou o deu.
I el lleó s'els posà a dir:
LLEÓ:
-Apa nois! que se'ns ha declarat la gran guerra dels més grossos animals.
Tu bou tingues la banya preparada i el que vegis que s'espanti clava-li al cul la banyada.
Tu mula, que ets tan bona mossa i saps tant de jugar al juli, al que vegis que reculi tira-li una bona cosa.
I els altres el que pugueu , i si cap traïció hi ha, ho pagarà la guineu.
El gat mesquer que s'avanci a descobrir l'enemic i si sent que canta i que fa ric! que l'envesteixi fins que es cansi.
I com que jo us estimo massa, anirem amb tota catxassa quedant jo sempre al detras.
NARRADOR:
Abans no varen ser prop del combat ja veuen venir espantat el tal valent gat mesquer
amb quatre mosques d'ase juntes a no poder més i aferrades sota el ses.
Una mosca de fibló es va ficar al nas d'un ruc, explicar-ho jo no puc, dons no té explicació :
de pets i brams si en va fer, de coces si en va tirar, tot ell es va fer malbé sense pogués assossegar.
Surt un brunzit de mosques i mosquits que m'els van deixar aturdits.
I després vespes i abelles, de picades nassos, culs i orelles.
Els conills i ratolins varen pensar en aquella ocasió -les orelles del lleó són buides, dons anem fiquem-nos'hi dintre.
Una serp de cascavell li servia de corbata, cargolant-se li pel coll.
Pobre lleó, com plorava!
I en aquell mateix moment tothom ballava el bolero i tots per acabar aviat van deixar la companyia.
NARRADOR:
I el grill que pujà dalt d'un terròs i digué;
GRILL:
-Ja ho veus lleó, com més grans més rucs, ja ho pots tenir a la memòria, que hem assolit la Victoria dels animals més perucs.
---------------------------------------------------------
Aquest comte l’explicava el meu besavi matern Rosen Mitjans
(Olesa de Bonesvalls)
Se m´ha transmès oralment a traves de la meva avia Soledad i la meva mare Remei.
Desconec qui fou l’autor.